31 de mayo de 2008

Tributo.

Hace justo un año que participé, por segunda vez, en la Travessa del Montseny, apasionante travesía de montaña que muchos realizamos en su mayor parte corriendo, por las pistas, senderos y laderas del macizo del Montseny, desde Aiguafreda a Gualba, 46 kms de recorrido y 2.200 mts. de desnivel positivo acumulado.

Consta de tramos con mucho encanto, como el inicial hasta Tagamanent, aún de noche y antes de salir el sol, tramos de gran belleza, como el Pla de la Calma, que permite contemplar las brumas de la Plana de Vic, tramos muy técnicos, como las vertiginosas bajadas por medio de los hayedos desde Matagalls (1697 m) y el Turó de l'Home (1706 m), y tramos de enorme dificultad, como la ascensión a Les Agudes (1706 m) por els Castellets, desde Sant Marçal.


El montañero Kepa Castro en su blog, imprescindible visitarlo para poder llegar a entender del todo este artículo, nos muestra una serie de bellísimas fotografías de esta ascensión a Les Agudes, precisamente por donde discurre la Travessa, claro, y con el agravante de que a esas alturas los corredores y marchadores llevan ya 28 kms en sus piernas y varias horas en el empeño.


Entre los participantes siempre se habla de la leyenda de "la Cadena", puedo dar fe que es bien cierta pues en una de las ediciones que participé tuve que pasar por ella, paso complicado de unos 3 mts de longitud por donde se ha de pasar agarrándose a una cadena fijada a las paredes de las rocas y en cuyo centro tiene la suficiente holgura que te hace alejarte de la pared rocosa, en la que a su vez existe una pequeña cornisa para colocar justo la punta de las zapatillas o de las botas.

En esta foto de Eduard Giménez Porredón se ve claramente por lo que hay que pasar:


Este tramo se puede realizar por vias de distinto nivel de exigencia, la más rápida hay que realizarla siempre trepando. Si coincide que el día se presenta con lluvia (ver el blog de Jordi Casanovas, en donde nos explica con pelos y señales las dificultades que pasó en la edición de este año) entonces la dificultad se torna en verdadero peligro.

Todos los que hemos vivido, sufrido y disfrutado, con esta travesía, sabemos y asumimos su dificultad... y su riesgo. La enorme dificultad que conlleva te deja la sensación de héroe en la llegada a la Iglesia de Gualba.
.

Ni la subida por los regatos de Tagamanent, ni la ascensión exponencial al Matagalls, ni el vértigo... y el miedo en Les Agudes, ni las bajadas trepidantes por los hayedos a Sant Marçal y a Santa Fe, ni los arbustos espinosos del Gorg Negre, ni la espesa capa de polvo, o barro, del camino de la mina, ni la lluvia, como este domingo pasado, ninguna de todas estas exigencias, ni tan siquiera la increíble satisfacción que se tiene al saberlas superadas, nada... no vale la pena cuando aparece la fatalidad y se queda una vida en el camino, o en el fondo de un barranco de 30 mts en la subida a Les Agudes... como Toni...atleta marchador del UEC Anoia, cuyo recuerdo vivo estará siempre en todos los que hemos participado... y vamos a seguir participando en esta prueba. Descansa en paz, Toni...

10 comentarios:

  1. La veirta es que a "toro pasado" tot és molt fàcil. Però el dia que feai era per anular la marxa o com a mínim anular el pas de les Agudes. Moltes vegades la muntnya es subestima. Les grimopades "fàcils" poden ser un calvari amb pluja i boira com era el cas. De tota manera l'equilibri entre l'empenta i la precaució és molt díficil. Jo que em considero un tiu tiran a prudent, alguna vegada també m'he fotut en un bon "berengenal".
    Bé, espero que aviat tornis a les marxe. Records a la dòna, l'atre dia em va fer molta gràcia coincidir a la muntanya.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Ferran: les curses per muntanya també s'han massificat. Estan de moda i el gran nombre de participants facilita l'arribada, pot ser, de molta gent que no està preparada, desconec si aquest era el cas, però el cert és que si la gent es queda a casa pot ser hi haurien més casos de diferents malalties i problemes causats per l'inactivitat. Penso com tú, hem de ser nosaltres qui ens fixem els límits.
    La desgràcia espera sempre darrere la porta, però.

    Quan torni a córrer a l'octubre espero poder fer alguna cursa per muntanya maca. Ja estic mirant de reull el calendari...mentres tant continuaré caminant pels voltants de la Serra de Marina, aquests dies plens de gent... i d'amics. Va ser tot un plaer trobar-nos de cop, allà al Collet d'en Banús. Fins aviat, Ferran.

    ResponderEliminar
  3. Molt bon reportatge. Jo he fet dos cops la travessa del Montseny però no és pas aquesta. Sortiem i arribavem a Sant Celoni i era d'uns 28 kms. Era per tot Sants... A veure si et recuperes aviat i pots ampliar el ventall de sortides i fen-se gaudir amb els teus reportatges. Gràcies per les teves paraules en el meu bloc.

    ResponderEliminar
  4. Quina forma física més envejable que teniu els que alguna vegada heu fet aquestes curses. És del tipus de carrera que més m´impresiona. Cuant sento parlar d´aquests desnivells acumulats s´hem posen els pels de punta.

    Com tenim el kaiak?

    Fins aviat.

    ResponderEliminar
  5. Oscar: Tot el Montseny ofereix moltes posibilitats per córrer. Aquesta travessa de la Taula de Joves Comtal transcórre pels indrets i cims més emblemàtics de tot el massís. Espero tornar aviat a sentir la frescor de les seves fagedes, la olor delm Pla de la Calma i el verígen de les Agudes. ¿Què tal amb tú l'any vinent?

    Joan Josep: aquesta és de 46 kms, això ja és ultra-fons, però si has anat entrenant mitges i has fet alguna marató durant la temporada no has de tenir problemes per acabar-la, només s'ha d'entrenar tècnica de pujada i sobre tot de baixada. Em sembla que t'interessa...ja en parlarem per l'any que vé...
    El kayak el tinc més sec que la mojama...esperem a veure si diumenge ja fa bon temps i poder sortir..¿t'apuntes?

    ResponderEliminar
  6. Fran, molt bon resum del que és la travessa del Montseny. La situaria entre les tres més maques de la CCCR!! Com bé dius, la baixada del Turó de l'Home cap a Santa Fe i la baixada del Matagalls són d'una bellesa increïble!! Ah!! I la pujada a les Agudes, molt perillosa amb pluja, però que si es fa en sec també és molt maca!!

    ResponderEliminar
  7. Sea en la situación que sea siempre es una desgracia,lo que dice Ferrar creo que tiene razón,aunque también entiendo lo que tu respondes,pero tal vez en un día muy complicados se podrían evitar las zonas mas complicadas,aunque sea para mayor seguridad.
    Todos esperamos que te recuperes pronto y puedas volver a disfrutar de la montaña corriendo,porque caminado te la estas comiendo,un saludo.

    ResponderEliminar
  8. Jordi: estic d'acord amb tú. És una travessa molt maca i es pot gaudir d'ella perquè es fa la major part de dia. La pujada a les Agudes impressiona molt pel seu paisatge i la seva dificultat. Travessar els Castellets amb 28 kms a les cames és una proesa, i als llocs on s'ha de grimpar et surt una estranya empenta que et fa superar aquest entrabanc. Les fagedes són un regal pel cos i per l'ànima en mig de la travessa...

    David: supongo que habrá gente de la organización, Taula de Joves Comtal, que no habrá podido dormir todavía...El caso es que si ellos, conocedores del peligro, no nos alertan de él a los que vamos enchufados en la carrera...pues que caemos como moscas en la trampa, sea del tipo que sea.
    Gracias por tus deseos, David, cuando me encuentro gente corriendo por ahí, no veas las ganas que me dan de salir detrás de ellos. Todo llegará...

    ResponderEliminar
  9. Si nanu una verdadera llàstima lo d'aquest col.lega de diversió!! son fatalitats que passen...afortunadament però molt de tant en tant.
    L'any vinent podràs tornar a penjar les fotos de la marxa que hauràs fet tu, ja ho veuràs com si!
    Avui he sortit a còrrer!!! i per muntanya!!! no m'he topat amb ningú conegut...
    Apa nanu que et sembla en Tintin per can pericu?

    ResponderEliminar
  10. Karli, poca vergonya, 2 mesos sense córrer...has de fotre més canya als entrenos. Imagino que t'ho has passat molt bé a dalt de la muntanya...
    En Tintín em sembla molt bé. És un bon tècnic: va pujar l'Espanyol B a Segona B, va ser Campió de Lliga d'Espanya i de Copa de juvenils , i amb l'Europa, va guanyar la Copa de Catalunya, contra el teu exequip, el Barcelona, t'en recordes?...
    Ara, el dubte és si podrà fer-se amb un vestidor ple de nens malcriats...el temps ens ho dirà...

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: