Esta semana tuve, por fín, la oportunidad de llegar caminando hasta la curiosa y sencilla, pero bonita, ermita románica de Sant Bartomeu de Cabanyes, construída entre los siglos X y XII, a los pies de la montaña de Céllecs, en el término municipal de Òrrius.
.
Òrrius, el pueblo más pequeño del Maresme, desde el Coll de Porc..
Da nombre a la cercana collada de la carretera de Òrrius a La Roca del Vallès, y a la fuente cuyas frescas y finas aguas alivian la sed de los que aparecen por allí, unos cuantos metros ladera abajo, en el interior de una sombría arboleda.
.
Camino de bajada a la fuente.
.
.
Font de Sant Bartomeu.
.
La ermita tiene adosada una vivienda, habitada, lo que le otorga su particular encanto. Es, pues, un lugar muy concurrido por caminantes, ciclistas, corredores, escaladores, arqueólogos, buscadores de setas, de espárragos y de "cireres d'arboç" ó madroños.
.
El sol se pone entre Montserrat y Sant Llorenç del Munt.
.
Situada a 7,5 kms de mi casa, posibilitó que el acumulado semanal aumentara considerablemente:
46,78 kms recorridos.
1.683 m de desnivel positivo acumulado.
9h 20 m de tiempo invertido.
11 min 59 seg de promedio cada km.
Molt xula l'ermita. Es la que hi ha tocnat la carretera d'Orrius a La Roca?. Hem sembla que si la conec, passem sobint amb bici de montanya o per la carretera.
ResponderEliminarEl tema futbolistic no el toco que la cosa esta fatal.
Salut
Ferran: Sí, és la que queda pel camí de l'esquerra, a la Collada entre Òrrius i La Roca. Aquest camí continua per sota de Céllecs fins al Coll de Porc i d'allà a Cabrils o a Vilassar de Dalt.
ResponderEliminarEl tema futbol està fatal, però sort que al Barcelona no li han anat bé les coses, perquè sinó la premsa culé s'hauria encarnissat amb nosaltres. Penso que Valverde ha de marxar, i amb ell el grup de jugadors que, diuen ara, han fet tot el posible per enfonsar l'equip. Jo, faria una auditoria per esverinar tot el que ha passat.
Un altre recorregut molt interesant. De nou hem repeteixo si dic que llàstima el llonuy que ens queda. La font seempre raja igual, o es degut a les últimes plujes? He vist la web dels 10.000 de granollers, que hi aneu?
ResponderEliminarFins aviat.
Ostres, mica en mica vas coneixent els voltats de casa teva!! Per quan el llibre? jejeje
ResponderEliminarJoan Josep: aquesta font sempre dona el mateix cabdal, aigua fresca i bona. T'ho recomano. Lo de Granollers encara no ho tenim clar...si fem algo seria a Pineda de Mar el dia següent, però encara no ho hem pensat.
ResponderEliminarJordi: esperarè que passi la febre d'en Ruiz Zafón. ;-)))
Nen amb tot això que estas fotent ja estas entrenant mes que jo, així que no et lamentis de la teva baixa esportiva!! ja queda poc Fran ja queda poc, ja queda menys millor dit!!!
ResponderEliminarLa teva dona tambè l'hi fot a això de les caminates akestes o què?
Donal'hi un petó molt fort i felicitala de part meva per la cursa del circuit que no em vaig enrecordar de dir-to en el seu moment!!!
Nosaltres estem malament, però can perico sembla que s'enfonsa!!tothom vol marxar!!..ja fan be!!!jejejeeje
Desde luego no tiene desperdicio tu casa esta seguramente en un gran sitio ya que estas rodeado de un montón de buenos sitios.
ResponderEliminarTe vas a poner como un toro tanto desnivel jeje,un saludo.
A mi també m'encanta el romànic. Anys enrere sense crius vaig fer amb la Gemma algunes rutes del romànic, fins i tot tinc un mural pintat del Pantocrator de Sant Climent de Taüll!!! Segueix foten-li a les patejades i aquests extraordinaris reportatges!! Salut Culé, ahi no Perico, que mes dona ohi?
ResponderEliminarKarli: m'agrada molt caminar per la muntanya...però quan em trobo amb en Joan Abellan, Pere, Pepe Cros, que van corrent, i amb tú, Ferran, Toni i Joan Aragonés, que aneu en bici, llavors clar...m'agradaria més fer-me una bona pujada, com la de Teià -Sant Mateu corrent, o un slalom baixant pel mig de la muntanya...Tot arribarà...
ResponderEliminarLa meva dona també m'acompanya ara que podem anar junts. Ho passem molt bé. Felicitada queda.
A Can Perico quedarem els millors, el que no s'estimi el club, que marxi...
David: la vida en los pueblos tiene esas ventajas, para los que valoramos la naturaleza y la tranquilidad, claro. No se si me pondré como un toro con estos desniveles, pero si no hiciera esto, con lo que como, me pondría como un cerdo.
ResponderEliminarOscar: hi ha un munt de monuments romànics, de vegades ens oblidem del que tenim. Són edificis molt senzills, però molt bonics, i generalment es troben en llocs molt macos.
Pels resultats esportius d'enguany dona igual el Barcelona que l'Espanyol, però com a sentiment, evidentment que no...Nosaltres tenim sentiments tan diferents als vostros... :-))