.
Con Mª Angeles, Diego y Karli, al comenzar el entrenamiento por la Serra de Marina, en Vilassar de Dalt.
.
En lo alto del Turó Rodó de Céllecs, a 535 m de altitud, punto más alto de la Serra de Marina.
Completamos 23,6 kms, desde Vilassar de Dalt hasta la Collada de Parpers y volver, en 2h 50m, con un desnivel positivo acumulado de +837 m. en tramos de diferentes características técnicas, fuertes subidas (Céllecs, Mamba Negra...), bajadas técnicas en las que nos lanzábamos sin frenos (Céllecs, Mamba Negra y Torrent Daniel) y pista forestal en la que aprovechamos para correr a buen ritmo.
Desde lo alto del Mirador de Céllecs examinamos el perfil completo de la Travessa del Montseny: la vall del Congost, Tagamanent, el Pla de la Calma, Matagalls, Sant Marçal, les Agudes, el Turó de l'Home y el Gorg Negre de Gualba. Perfil longitudinal al natural para examinarlo... y con toda la ilusión para llevarlo a cabo.
.
Karli, Diego y yo en lo alto de las rocas de Céllecs, y detrás nuestro, aún con las cimas nevadas, el Montseny.
Bon entrenament! La veritat és que no hi ha res com la muntanya. Espero poder disfrutar-la tant com tu aquest estiu. Ens veiem diumenge. Petons.
ResponderEliminarque morro, que envidia grrrrrrrrr
ResponderEliminarOsti tiu, quins entrenos més guapos que t'estàs fotent per la muntanya. Així segur que arribaràs a la Travessa del Montseny a topeeeee.....
ResponderEliminarÀnims i una abraçada
Sympa le trail ! Les batons servent à moins se fatiguer?
ResponderEliminarBonne course pour la Travessa Montseny !
Cómo se nota lo que te gusta la montaña. Lo transmites en tus entradas... Yo debutaré en la montaña el 31/05 en Arenys, y un par de semanas antes entrenaré por las montañas que tengo tan cerquita... Un abrazo.
ResponderEliminarQuins entrenos mes guapos, m'agradaria venir a un d'aquests, però els cpas de setmna els tic molt pillats amb la bici. A veure si un día m'ho puc convinar. Ànims que ja estic miran lo del "traje de luces". ja,ja.
ResponderEliminares casi perfecto
ResponderEliminarsolo falta una coca de pan, un jamón y un vaso de vino. cuando lo hagáis me apunto
ja li has explicat al Karli lo de la cadena al Montseny......? :-)
ResponderEliminarQué bonitas montañas!!!...y qué motivadísimo te veo de carrera en carrera como las cabras montañesas ya!!
ResponderEliminar(te podías haber animado con el challenge de costa brava, ya puestos, no?).
Suerte en todas ellas.
Besitos.
M'has enganxatttt mamoooon!! això m'està agradant molt i molt!!!! hem feia falta trobar algo així, això hem motiva!!! ja m'aniràs ensenyant trukets que de moment estic fet un pardillet per la montanya!!!
ResponderEliminarApa nanu espero compartir moltissims entrenos amb tu d'akests!!
Estàs "viciant" a tothom a aixó de correr per montanya.
ResponderEliminarJo també m´hi estic enganxant molt.
Avui 16 km. fins al Pic de l´Aliga. 550 m de desnivell.
Estic pensant en comprar-me unes Brooks Cascadia. Són molt cómodes.
Ens veiem diumenge.
Gemma: a mí és el que m'ha donat més satisfaccions corrent. Fins diumenge, maca. Petons.
ResponderEliminarPepe: ni enveja ni res. Tu ets el pare que ens has ensenyat tot aixó: l'esperit, els corriols i les millors travesses. Jo al menys, sempre em recordo de tú allà on vaig per la muntanya. Una abraçada.
Miguel Angel: la Travessa és molt exigent, té trams molt tècnics i s'ha de preparar. Enguany, però, no he fet la marató i em falta fons... no sé què passarà. Una abraçada.
K'koud: c'est une bonne discusion entre coureurs de montagne. Pour moi les batons font mes 4 jambes, pour courir en demie montée, pour descendre tout vite dans les fortes et irregulières descentes sans tomber, et bien sur, por s'aider aux grands montées, alors, il faut travailler avec les bras et la partie supérieure du corps. Ils sont une partie de moi.
Un abrazo.
Rafa: pues ala! a entrenar, que es un lujo tener el monte al salir de casa :-)
Ferran: hi ha una botiga a la Gran Via de Barcelona que lloguen i venen vestits de torero :-))
Si vols, una tarda podem quedar i anar tots junts a entrenar. Si no recordo malament a la Laia li agrada molt la muntanya també. Una abraçada.
Juankir: ¿te sirve una butifarra a la brasa con mongetes? :-) Cuando quieras...
Jotaeme: :-) ¿cadena?
:-) ¿quina cadena? :-)
Sylvie: ya leí en tu blog que harías la challenge de la Costa Brava. Vi la promoción que hacían de ella en la feria del corredor de la maratón de Barcelona, pero este año no tengo fondos (ni físico ni monetario) para hacerla :-)
Te deseo mucha suerte a tí, veré las etapas a ver si me puedo acercar a animarte. Un beso.
Karli: dons ja veus que anem sumant kms i desnivells. El de dilluns em va agradar molt, enmig del bosc fosc d'Òrrius, amb els arbres plens d'aigua de la pluja i els corriols plens de fang. Aixó és muntanya!!!
Joan Josep: doncs vas fer una molt bona tirada i un bon desnivell +
El cert és que la muntanya té una màgia increïble, sobre tot si fas alguna cursa nocturna. A mi em va enviciar en Pepe Cros, qui ha escrit una mica més amunt. Sobre les Cascàdia, demana referències a Ferran Vila. Sembla que a ell no li han anat massa bé.
Una abraçada i fins diumenge.
Pues nada amigo, mientras tu debutas en la temporada de montaña yo estaré corriendo el Mapoma. Espero que te vaya bien, pero el fin de semana amenaza lluvias...
ResponderEliminarUn abrazo
Fran dilluns també vaig sortir però havia quedat amb la Laia una estona avans que sortisiu vosaltres. Feia molt que no corria per muntaña i el tibials em van quedar tocadisims em sembla que fins despres del Half no faré tan desnivell. Salut a pel torero, ja,ja
ResponderEliminarCarlitros: te deseo mucha suerte en Madrid. Hazme ganar la porra!!!
ResponderEliminar:-)))
Ferran: llavors ja farem un entreno després del half. Karli diu que farà de toro. Jua jua jua.
salut fran!
ResponderEliminarencore une belle course en vue, je te souhaite une bonne course et attention a tes 4 jambes!
a + seb
Quan un porta tota la temporada corrent per asfalt i de sobte surt a fer una cursa dde muntanya se n'adona de lo maco que és. Maco i dur, eh? Per a mi, fer un circuit mixt fa que disfruti tots els terrenys, tot i que la muntanya sempre és especial.
ResponderEliminarFins diumenge.
Salut i potes!!!
Fran donde esta el kayaaaaaaaak?
ResponderEliminarcorrer,correr,correr....y remar cuando? Seguro que tu kayak está llorando por lo olvidadito que lo tienes!!
eh!! a la coca de pan, el jamon y al vaso de vino me apunto yo tambien!! En cuanto a correr arriba y abajo pal monte te lo dejo a ti!jajaja!!
un besote campeon!!
Dona.
Seb: à faire attention!!! Parfois on a des ennuis avec toutes ces jambes.
ResponderEliminar:-)
Un abrazo.
Búfal: és molt dur, però vas fent els kms sense adonar-te, és la gran diferència, in tegrat a la natura i el paisatge resulta més agradable. Fins diumenge!
Dona: guardo mi kayak en el parquing y lo que pensaba que eran las gotas de condensación del aire acondicionado del coche deben ser en realidad las lágrimas de mi kayak. Tienes toda la razón, lo tengo abandonado, pero el próximo fin de semana, con 3 días de fiesta, me lo llevaré al mar... ya va siendo hora. Un beso.
Seguro que lo vas a disfrutar como un enano en un chiquipark!!!
ResponderEliminarHoy es 26.... y por la tarde. Los Pericos ganan....
ResponderEliminar¿Cómo se ha dado el día? Un beso desde vuestra casa de aquí.
Dona: ya te lo contaré.
ResponderEliminarNano: ver nueva entrada.
:-)