29 de marzo de 2008

Recuperando terreno

Esta mañana acompañé a mi mujer a entrenar al Paseo Marítimo del Maresme. Mientras yo paseaba con mi perrita Chupa ella se dejó llevar por la perspectiva de esta singular costa, por el horizonte del mar y por el sonido envolvente de las olas rompiendo a escasos metros, tan pocos que en la estación de Premià de Mar las olas salpicaban el suelo. Pues en ese escenario se ha hecho ya su primer entreno de 10 kms... está, definitivamente, enganchada al running.

La costa del Maresme es una costa eminentemente urbana, desde Montgat, tocando con el área metropolitana de Barcelona, hasta Canet de Mar, unos 30 kms, completamente urbanizada.



La comarca soporta toda la presión urbanística y demográfica de Barcelona: según el último censo llega a los 409.000 habitantes, en una extensión de sólo 397 km2, es decir, 1.031 habitantes por km2; comparando, la UE de 27 tiene 107 h/km2, España 90 y Catalunya 224.

Con todo, el Maresme dispone de un gran área rural y forestal, ya que se trata de una comarca que se extiende a lo largo, desde la gran conurbación de Barcelona hasta la desembocadura del rio Tordera, y a lo ancho en una estrecha franja, desde la costa hasta las cumbres de la Serralada Litoral (Serra de Marina, el Corredor y el Montnegre).

El Pla de la Roca d'en Toni, foto gentileza de J M.



Con lo cual, cabe entenderse que los municipios costeros, los más poblados (313.000 habitantes en su conjunto), pero ubicados en una menor extensión territorial, aún soportan mayor carga demográfica, hasta el punto de llegar a los 14.500 hab/km2 en el caso más extremo, Premià de Mar.

Premià de Mar, foto gentileza de Karli.



Hace 160 años, en 1848, el ingeniero Miquel Biada llevó a cabo la construcción del primer ferrocarril de España, enlazando Barcelona y Mataró, en un tramo de 27 kms siguiendo la línea de la costa. Por aquel entonces los pequeños pueblos de pescadores vieron la llegada del ferrocarril con toda la esperanza del progreso, y éste, no se paró a pensar que la industria del turismo y el estado de bienestar de esos pueblos se verían dañados un siglo después.

Esta mañana pude volver a experimentar, a pesar de la lluvia, cuánta vida tiene éste, ahora, interminable paseo marítimo, testigo de muchos días de entrenamiento, frecuentado por miles de runners, ciclistas, paseantes, pescadores, surfers...también algún kayakista desde el mar, contemplándolo, como cientos de miles de usuarios del ferrocarril y de la N-II, convertida en autovía.


El primer ferrocarril de España dinamizó el progreso de los pueblos de la costa, ahora los ahoga...la sociedad del bienestar necesita recuperar el terreno que ocupan las vías y la autovía.


Diferente vista del mismo lugar: si se pudiera recuperar el terreno perdido...

7 comentarios:

  1. Tenim que reconeixer que el passeig es un tresor que tenim que cuidar molt. Per als esportistes es una de les nostres principals rutes d'entrenos i les millores que s'han fet d'uns anys ença son brutals. A veure si amb el temps i tal i com es va dir ja fa uns anys, s'acaba enllaçan Mataró amb Barcelona amb un gran passeig maritim...
    Felicita a la teva dona per als seus primers deu mil!!!!

    ResponderEliminar
  2. Jejeje, ahí m´has dao. Afortunadament per la zona en la que jo visc, el Maresme va ser la màxima perjudicada en la obertura de Barcelona a les segones residències. Ara bé, al Garraf i desde que tenim l ´AP-16, ara anomenada C-32 estem rebent tot el que fins ara no teníem. Jo per motius de feina a voltes caic per Mataró i tot i que el passeig que tenen montat per la zona d, Auto d´Ara, hi ha una cosa que no m´agrada gens, i és el fet que la via del tren separa totalment la platja de la civilització. És una barrera brutal i una llàstima que sigui així. A Vilanova la via ens parteis la ciutat, pero al menys i per cercar el costat positiu al passeig maritim no tenim vies de tren. Tot i així, es molt cert que les persones que vivim a les zones de costa sóm unes grans privilegiades en aquests llocs dels que disposem per a correr.
    Sobre quedar, en prenc nota d´aquesta oferta tant temptadora. Gràcies i arreveure.

    ResponderEliminar
  3. Creo que una de las cosas mas importantes es repetar el medio ambiente y si a pesar de tanta gente que implica construccion se respeta mucho mejor,es una suerte que tu mujer practique el mismo deporte que tu eso debe de animar mucho,un saludo.

    ResponderEliminar
  4. He de dir que he patit en primera persona la Serralada del Litoral i les vistes que des d'allà es veuen del Maresme. Preciós!!

    ResponderEliminar
  5. Que la carratera que uneix dues capitals com Barcelona i Girona sigui la NII te delicte en ple segle XXI. No se si algún día s'aconseguira que aquesta carretera es tracti com lo que ara és, un carrer.
    Com smepre comentaris encertadisims i fotos guapissimes. No savia que Premià era la localitat amb més densitat. De tota manera venint de Barcelona això és el paradis.

    ResponderEliminar
  6. Karli, felicitada queda.
    El Gran passeig marítim continua des de Mataró fins a Canet de Mar, amb la qual cosa podriem arribar a entrenar fácilment els 35 kms de la marató d'una tacada per la costa. Llàstima del troç entre el Rengle i Cabrera de Mar.

    Joan Josep, a Vilanova, és cert, teniu més sort amb el tema víes. Al menys podeu gaudir completament de la platja sense haver de soportar passos soterranis i sorolls del tren. La mateixa C-32 al Maresme sempre la trobem colapsada, cada matí, per entrar a Barcelona, i els que hi van a Mataró Nord, lo mateix, i a sobre, ¡pagant! Però d'això ja en parlarem un altre dia.

    David, al menos en esta comarca tenemos una amplia zona montañosa y boscosa que nos ayuda a respirar a sus habitantes. Desde sus cumbres son indescriptibles las vistas tanto al mar como al Vallès. reconozco que me siento afortunado de que mi mujer se haya enganchado al running, lleva poco tiempo, pero espero que sea para siempre...

    ResponderEliminar
  7. Jordi, tant de bo tots els patiments siguin com aquest, eh?. Pensa que per entrenar els trails de muntanya nosaltres pugem i baixem vàries vegadesdels pobles a dalt i a baix, es fa molt dur, però és preciós.

    Ferran, té tant delicte com ho va ser la N-II entre Barcelona i Lleida pel Coll de la Panadella amb cúes quilomètriques durant anys. Malgrat la densitat de població de Premià de Mar, degut a que el seu terme no arriba ni als 2 kms quadrats (1,98), sense dubte és un privilegi hi viure, amb la muntanya de Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils molt, molt a prop, i les platges...malgrat les vies...

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: