15 de febrero de 2008

Palabras incendiarias, sonidos armónicos

Hay veces que se dicen palabras y, según cómo se escuchan, pueden producir un efecto en cadena que conduce a un desenlace de hechos inesperados. Hay centenares de ejemplos de palabras incendiarias, en este caso pronunciadas por mi amigo Pedro, quien hizo un sutil comentario a propósito de unos tallos de pita que se ven desde mi ventana...
Se trataba de fabricar un didgeridoo con uno de esos tallos, y después de estudiar el tema y documentarme, suscitó en mí el interés por desarrollar la idea.
Con sus sabios consejos e indicaciones me fui a la montaña que rodea mi casa a buscar un buen ejemplar, y no tardé en encontrarlo: un tallo de flor de pita de unos 5 m de alto.

Costó trabajo serrarlo ya que no llevaba la herramienta adecuada, pero al final cayó al suelo, en donde lo corté para obtener el tallo con la longitud conveniente, 160 cms, y donde le quité las ramas de las flores.
.
Ya en la terraza de mi casa, tuve que cortarlo en dos mitades a todo lo largo con la ayuda de un buen cuchillo toledano.
.
A continuación hubo que vaciar cada mitad, utilizando un formón para dejarlas huecas.
.
Finalmente había que volver a unir las dos partes, encolando bien todo el vano interior y los bordes de cada pieza, para encintar fuertemente y dejar que se secara.
.
Con las indicaciones on-line de Pedro el siguiente paso fue masillar bien el tubo con masilla de carpintero y después lijar, para obtener un resultado fino y agradable al tacto.
.
En ese momento ya parecía un didgeridoo, imposible resistirse a la tentación de emitir algún sonido...
Para terminar, faltaba rematar la boquilla con cera de abejas, para poder acoplar perfectamente el instrumento a la boca.
.
El toque final consistió en el barnizado y decoración, añadiendo detalles que imitan los motivos aborígenes, además de un lagarto verde cuya cabeza sobresale del tronco.
.
El resultado es que, tras todo este proceso, en el que he estado metido varias semanas, ahora me encuentro practicando con mi didgeridoo, emitiendo un sonido monótono llamado drone, a la espera de perfeccionarlo y empezar con otros tonos, gritos, zups, y la famosa respiración circular, que me permitirá seguir escuchando ese sonido armónico, hipnótico y vibrante sin parar...

12 comentarios:

  1. Tú si que ets un crack, t'ha quedat super guapo. A veure si un día ens fas un concert. Lo de les paraules incendiarias ja ho conec ja, si no de que em fotria en els "fregaos" que em foto. Em sap greu que no et deijin correr en cara, paciència, no queda un altre.
    El dissabte m'han fotut, tinc un sopar familiar, no pdré venir. Per cer el Supporte m'ha preguntat si el podries apropar a casa a la tornada. Ja et trucaré.
    Lo de cayac en conte, a veure si seran unas noves paraules incendiaries, je,je.

    ResponderEliminar
  2. cuando ests en pleno recital, los vecinos que dicen ???

    ResponderEliminar
  3. Pero bueeeeeeeeeno! tú si que eres todo un manitas.Que bárbaro!.Felicidades!!!!

    ResponderEliminar
  4. Ferran, em penso que podria portar el didge a Montjuïc, què et sembla? Digali al supporter que estarem encatats d'apropar-lo a casa...

    Carlos, creo que flotan...flot...fl...f...

    Adrià, no et pensis, mai he sapigut fer res d'això. L'entreno llarg, bé?

    ResponderEliminar
  5. Ieps!! Quin habilitat manual que tens. Et garanteixo que sóc incapaç d'arribar a fer ni una quarta part del que tú has fet... Felicitats!! I el resultat final és molt guapo!!

    Jordi.

    ResponderEliminar
  6. Collons nanu quina feina mes ben feta!! quina paciencia has tingut, per cert recordam presentar una denuncia en contra teva per destroçar la mare natura, que vol dir això d'anar tal.lant plantes? no m'ho esperava de tu!!jejeje
    Si si porta'l a montjuich que al menys et distrauras amb algo per que esteu de capa caiguda total!!jejeje...nosaltres a 5 puntets...

    ResponderEliminar
  7. hey fran....les meves filles quan han vist el teu didgeridoo han dit ""es mes maco que el teu"" jejeje...a veure si ens surt la respiracio circular...quan aguantis buffant uns 20 segons ja ets apte fer aprenerla....dili a nen Karli que el tall de pita ja esta sec y la planta morta,simplement retiram llenya d'enmig.je je je .

    ResponderEliminar
  8. Jordi, la veritat que he gaudit de debò fent aquest instrument, però mai no em pensava que arribaria a acabar-ho. Gràcies.

    Karli, sí que he tingut molta paciència, però amb el temps lliure que he tingut s'em ha fet res...cada dia una miqueta. Saps perfectament que nosaltres amb el nostre equip estem a mort, i molt distrets. Orgull perico.

    Pedro, m'alegro molt que els hagi agradat a les nenes, la meva diu exactament el mateix del teu, jejeje. Et farè arribar per mail una gravació del meu drone, a vera que et sembla... En Karli és un cab...Sempre m'està fotent canya, però ell treballa en el negoci del tràfic de plantes, sí sí, que faci denúncies, que les faci...;-))
    A més a més és culer perdut el pobre...;-((

    ResponderEliminar
  9. Precioso, te ha quedado precioso. La única vez que he escuchado un didgeridoo en directo fue este verano en Bretaña (...que no es un instrumento bretón precisamente ;-))) ) me quedé atontando con la fuerza que tiene, ....algo realmente hipnótico ... fascinante, ...no dejes de buscar en la red ( veo que estás encendido con el tema )...hasta foros de didgeridoo.
    Eres un maestro.

    ResponderEliminar
  10. Cero, mis conocimientos cero, Carlos, todo se lo debo a Pedro, él me guió y me enseñó a hacerlo. Él es el maestro...

    ResponderEliminar
  11. Fran me has dejado de "boniato" ¿como se puede ser tan artista?.Te felicito es genial, para la inaguración del Kornella-Prat te lo traes y haces una exhibición, quedaría guay.
    Saludos.
    Supporter.

    ResponderEliminar
  12. Hola Supporter, te echaba de menos...Pues creo que intentaré llevarlo al campo y mientras lo toco tu cantas aquello de "...Y de Catalunya Glo-o-o-ria, jo t'estiiimoes-panyooool!"

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: