.
No había nadie, sólo mi mujer y yo. Mientras ella corría yo he empezado a dar vueltas. Pero ahora no le daba vueltas a la cabeza, ya no, sino a las pistas, caminando, durante 30 minutos, escuchando atento el latido de mi corazón y el sonido crujiente de mis zapatillas pisando el suelo...
Ja et veus corrents eh?
ResponderEliminarPaciencia però tot sembla indicar que estàs en el camí correcte eh...
Quina enyorança les pistes!aquest si que era un bon lloc per entrenar i per trobar-nos tots els del club...no com ara!
Salut i endevant amb la teva moral!!!
Cuantos voltes hem fet a questa pista, jo no tantes com vosaltres. Vinga amunt que fa pujada.
ResponderEliminarEn teniu raó. Tantes voltes, en aquelles nits fredes de l'hivern, jo sempre em quedava l'últim, preparant les maratons. I els dies de series... 6 de mil, sis vegades 4 voltes i mitja, i tota la resta de series dels entrenos...i també la companyía dels demés, tots plegats donant voltes, sempre hi havia algú, fos l'hora que fos, arribaves i sempre trobaves algun company per córrer. Molta enyorança, si.
ResponderEliminar