Palpando de primera mano el ambientillo previo a la salida, viendo tanta gente con el gorrito navideño, sintiendo la emoción de la última carrera del año y disfrutando de una mañana espléndida, cálida, sin viento, al lado del mar.
Rostros de satisfacción en los participantes, sobre todo al llegar a meta, rostros que nunca se ven cuando uno llega.
Por la tarde he vuelto a las viejas pistas de atletismo de Vilassar de Dalt, caminando, sigo dándoles vueltas...
Vinga Fran, "caminante no hay camino se hace camino al andar". Ahir vem correr el duatló de Cabrils i vem acabar amb el careto de satisfació que tu dius, petadillos però satisfets. Feliç 2008.
ResponderEliminarFerran aquesta es la veritat, sempre podem acabar petats, però la satisfacció i la càrrega d'endorfines no ens les pot treure ningú.
ResponderEliminarImagino que heu gaudit de debò al duatlò de Cabrils, feia un matí increïble. Felicitats a tots.