Viendo pasar sucesivamente por la cama de al lado a pacientes que van superando su enfermedad. Es una planta de hospital donde la media de edad del enfermo supera ampliamente los 70 años.
Qué diferentes puntos de vista de la vida y de la muerte, de la salud y de la enfermedad: como arriesgarse, sin dudarlo, a una operación complicada para poder vivir algo más, como Joan. Así es.
Viendo pasar los dias desde la ventana privilegiada contemplando la ciudad y las gentes que le dan vida.
Viendo pasar las noches, con sus lunas, alguna estrella fugaz, el guiño de los aviones acercándose al aeropuerto y las luces parpadeantes y lacrimógenas de la cuidad en una atmósfera nocturna más limpia.
"Bienvenido". "Deseamos tenga una feliz estancia con nosotros". "Esperemos que no vuelva a visitarnos". No, no es el sector del turismo.
Gracias a todos los que me cuidaron.
Gracias a todos los que me visitaron.
Gracias a todos los que me animaron.
Gracias a todos los que me recordaron.
Hola Fran, sóc el Ferran.
ResponderEliminarHem sembla que tenim un amic comú. El Karli. Surto ha entrenar amb ell de tan en tant i m'ha explicat les teves peripecis. Com estás ara?.
Per cert a més d'amic comú tenim aficions comunes l'atletisme i l'ESPANYOL. Aniras demà. A veure si els hi fotem una bona repasada...em sap greu pel Carles però...je,je. A veure si et recuperes i fem algún entreno junts, mes que res per sumar majoria perica ;-)
Si vols em pots visitar al meu blog: http://www.acumulandokilometros.blogspot.com/
Amb el teu permis poso un link al teu.
Salut i FORÇA ESPANYOL
Tu tio però que collons vol dir això!! no m'ho habies dit mai que tenies blog, serà posible!!!
ResponderEliminarEstic convençut de que ara ja vas endevant i no faràs cap passa enrera, cada dia queda menys per que la bèstia torni!!!
Karli, gràcies pel comptador de visites.
ResponderEliminarFerran, encantat de saludar-te. Estic desitjant sortir a còrrer amb en Karli i algun perico com tu, que sempre m'haig de callar amb aquets culerots jo sol. Serà un plaer còrrer i parlar del nostre Espanyol i en Karli callat com un gos, jejeje.
Quant vaig atabalat i estresat faig un paseig per el teu bloc i aprenc de la teva sereno i pau amtb tu mateix, jo de grand voldria ser com tu franki
ResponderEliminarrecords i anims
pepe
Pepe, gràcies pel teu suport, una vegada més. M'en alegro molt que al meu blog trobis aquesta serenor que dius, però fes-me un favor, de grand sigues com tu ets, no canviïs mai.
ResponderEliminar