14 de septiembre de 2008

Una vuelta por Òrrius

Las tardes se hacen ya muy cortas, y los atascos para salir de Barcelona, sí, también para salir, nos dejan casi sin tiempo y sin la posibilidad de subir y caminar por la montaña con luz natural, como hemos venido haciendo cada tarde de este verano.
.

Si además coincide que está nublado, como esta tarde de tormenta, la oscuridad enseguida se hace dueña de la montaña.


Ya es hora de cambiar de estrategia y comenzar a dar vueltas por algunos de los circuitos iluminados, escenarios habituales de los entrenamientos de invierno. Dejaremos la montaña para los fines de semana, con todo el tiempo del mundo para disfrutar de ella y para seguir recorriendo sus fuentes, caminos y senderos.


Con 4 gotas caidas, el bosque se muestra frondoso de nuevo.

.

Parece que este año habrá muchas castañas.

.

Pasando por una de las calles de Òrrius, el pueblo más pequeño del Maresme, con 487 habitantes.


Iglesia de Sant Andreu de Òrrius, gótico, S. XVI.

El pasado jueves, aprovechando que era festivo, nos dimos el gusto de realizar un bonito recorrido, partiendo de Vilassar de Dalt, subiendo al Pla de les Garses, bajar hasta Òrrius y volver por la subida de la Collada de Sant Bartomeu. Fueron 18,52 kms, con ¡601! m de desnivel positivo acumulado, en 4 h. y 2 min. La verdad que pinta muy bien...

20 comentarios:

  1. Ara ja s'està escurçant el dia. És qüestió d'aprofitar les hores solet que queden. Bones excursionetes! Una abraçada.

    ResponderEliminar
  2. ostras, ya te metes vidilla tu en la montaña jejejejee, yo soy de los que va un poco más tranki...más que nada por que no puedo ir más rápido

    ResponderEliminar
  3. Bé, Fran, bé, cada cop millor. La priemra foto és expectacular. Per cert, dissabte que ve, el partit es a les 10. Segurament estaré al bar una horeta avans sopant amb la dona, per si et pots passar. Hem de celebrar el liderat, je,je.

    ResponderEliminar
  4. Mariona: jo és que mai m'acostumo a l'horari d'hivern. A sobre, d'aquí a poc ens canviaràn l'hora. Què hi farem! Entrenar de nit...i amb molt de gust, però com la llum del dia, res.

    Kepa: lo que pasa que en estos momentos no puedo meterme más caña, así aprovecho para disfrutar más tranquilamente del bosque y del monte, lástima que no haya rios donde pararse a dar un chapuzón refrescante...Ya sabes, régimen de lluvias mediterráneo.

    Ferran: un dia que et vagi bé hem d'anar a provar la matamachos...
    Dissabte a la nit, jo vindrè segur, ja et trucarè i farem un café abans d'entrar al camp. Avui porto tot el dia mirant cap avall, com el nostre equip des del més alt, ji ji. Ja veus, els de Cornellà, com diuen els culers amb intenció d'ofendre, som així de trempats.

    ResponderEliminar
  5. Si nanu si, s'acaba això de tenir tanta llum despres de sortir de la feina!! això a mi em deprimeix mes que no la tornada al curro post vacances!!!que hi farem, haurem d'anar preparant les malles!!!
    M'alegro de que et vagis trobant tant be de salut, a veure si el metge et dona el permis definitiu, el primer entreno m'agradaria estar allà amb tu!!avisa eh perico!

    ResponderEliminar
  6. Veo que la temperatura de tu sangre aumenta lenta pero inexorablemente ;-))).
    La primera foto ... bonita de verdad

    ResponderEliminar
  7. Otro que vuelve a sus refugios de invierno por semana, a mi no me ha quedado más remedio, pero los Domingos vuelvo a la naturaleza. Un saludo.

    ResponderEliminar
  8. Bones Fran, tot i que és molt cert que els dies s´escurçen, també guanyem una mica menys de calor. Com be dius, haurem d´aprofitar els caps de setmana. Precisament aquest cap de setmana vaig poguer arrastrar a tota la "troupe" fins a Montserrat a caminar una estona.

    Volía trucarte perqué el dijous tenía una reunió a Mataró, pero m´han canviat el lloc per Castelldefels. M´auría agradat xerrar una estona, entre altres coses per agrairte tots els ànims que m´has donat.

    Arreveure.

    ResponderEliminar
  9. Karli: la tornada a la feina no és res... vas fent i et fiques sense adonar-t'en, però això que es faci fosc tant d'hora... jo també ho porto malament... i espera que canviin l'hora...
    Lo del primer entreno està fet, compto amb tu i amb tot el que vulgui compartir amb mí aquell gran dia, espero que sigui aviat.

    Carlos: tu sensor lo ha captado perfectamente, es bien cierto que me estoy calentando por momentos, veo ya el principio del fín y me muero de ganas por calzarme mis zapatillas, echar a correr, sudar la gota gorda, llegar hambriento a la cena, acostarme muerto de cansancio... y levantarme feliz... cargado de endorfinas.
    Cosas que uno echa de menos cuando de repente ya no las tiene...

    Grimo: sí chico, no queda más remedio, si tenemos la suerte de encontrar un buen circuito iluminado para poder entrenar. Aquí tenemos varias opciones en función de las necesidades del entrenamiento, la mala suerte que tenemos ahora es que han destruido las pistas de atletismo para construir un colegio y todavía no sabemos cuando las van a restituir. Un saludo.

    ResponderEliminar
  10. Joan Josep: espero que hagi anat bé a Montserrat amb la família al complet, això és una sort, een el meu cas no trobo la manera d'engrescar ma filla a fer res que no sigui virtual.
    Lo del dijous, ja trobarem un altre dia, segur que tindràs l'ocasió de tornar pel Maresme.
    Segueixo cada dia el teu blog i com que veig que no hi han novetats imagino que la cosa va bé.

    ResponderEliminar
  11. Veig que no perds la forma passades les vacances!! Molt maca la primera foto de la posta de sol!!

    Sí, ahir ho pensava. Ara ja s'acosta el dia en que hem de fer el canvi d'hora i adéu llum i tarda!!

    ResponderEliminar
  12. Quines patejades et fots, tiu!!! M'alegro molt.
    Quin esglai amb la Mamba negra, em pensava que anaves a dir que n'hi havien per aquí... Periquito!!!! no podeu negar els vostres origens. Això es com aquell que "parlava català en l'intimitat", jua, jua!!!! Ehi, no t'enfadis, jo des de la temporada passada que ja paso de futbol, per culpa de qui serà? Salut noi!!

    ResponderEliminar
  13. Jordi: intento mantenir-me una mica en forma, a veure si quan pugui tornar a córrer tinc el cos una mica preparat.
    La foto la vaig prendre des de casa meva, era espectacular, vaig estar 15 minuts mirant com els núvols s'anaven fent cada cop més grans.

    Oscar: de serps no n'hi han pas, però de pujades i de dones perilloses sí.. hem d'anar amb compte!
    Els nostres orígens tothom ho sap: un grup d'estudiants catalans de l'Universitat de Barcelona que van fundar un club per oposar-se a un altre que havíen fundat un any abans uns estrangers que només deixaven jugar a estrangers de religió protestant. Després, ombres i llums, a tot arreu i a cada casa...
    Avui la realitat ja sabem quina és: pels socis la força d'un sentiment i per la resta un negoci televisiu i lobys de poder.
    Els orígens van ser aquells però.
    El dels bigotis feia moltes coses a l'intimitat, es veu, ;-))
    Jo he fet un esforç per aprendre el català i utilitzar-lo en molts àmbits de la meva vida social, laboral, i de vegades familiar, però en l'intimitat, precisament... la veritat que no puc... no em surt.
    ;-)))

    ResponderEliminar
  14. S'agraeix i s'admira aquest esforç. Una braçada company!!

    ResponderEliminar
  15. Oscar: res, a més, amb molt de gust.

    Jordi: no vull imaginar-me què és el que t'he fet enveja...

    ResponderEliminar
  16. Bonjour Fran,

    J'ai du mal à tout comprendre en espagnol, mais ton parcours de randonnée est magnifique, les paysages sont pittoresques. J'espère que tu vas de mieux en mieux.

    A bientôt.

    ResponderEliminar
  17. Salut, Karatekoud. On dit souvent qu'une image équivaut a mille paroles, même en espagnol. C'est vrai, les paysages et les différents parcours sont magnifiques, encore mieux si on peut faire là de la course à pied.
    Je suis en train de sortir du tunnel, moi aussi j'éspère que ça fonctionne definitivament. À bientôt.

    ResponderEliminar
  18. Maravillosa foto,la primera,un lujazo,si señor¡¡¡.

    ResponderEliminar
  19. Gracias, Maratonman, la tomé una tarde de tormenta desde mi casa.

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: