15 de abril de 2008

Esperar

Todavía 6 meses más de espera. Sin necesidad de dejar de caminar pero sin pasar de un límite, inconcretado por el doctor, en las pequeñas actividades que voy practicando en estas últimas semanas, sin arriesgar mi salud, pero, en definitiva, sin poder correr. 6 meses más.

Algunos de mis terminales nerviosos echan chispas, debe haber algún cortocircuito ocasionado por la frustración resultante del cruce de la corriente positiva de saberme curado, de sentirme fuerte, con la corriente negativa de la prudencia, de la reserva, y del miedo.

Pero llegado hasta aquí, después de 8 meses de lucha, continuaré mi camino, lentamente. No me puedo permitir una vuelta atrás en medio de esta decepción, pero con la mente puesta en la llegada final, como el año pasado en la Maratón de París, cuando por el Puente d'Alma sufrí una gran debacle, pero mi ilusión y mi convicción me llevaron hasta el Parque de los Príncipes y de allí al gran arco, el del Triunfo.
Esa es la enseñanza, ya sé cual es el camino, no decaeré y continuaré, caminando, hasta que llegue el gran día.
¡Salud!

11 comentarios:

  1. Buff, creo que pocas cosas se pueden decir que no hayas pensado ya. Solo darte ánimo y apoyo, que 6 meses pasan volando y despues de verano, con menos calor te apetecerá mas si cabe hechar a correr. Cuenta con mi apoyo y "palante" que en nada las cosas cambiarán. Al ritmo que vas, se te acabarán las montañas de la serralada prelitoral en nada.
    Por cierto, ¿lo de Montmeló lo mantienes?
    Un saludo.

    ResponderEliminar
  2. Venga, que no se diga. Coje más fuerzas.... y ya verás cómo te vas sintiendo. Animo chaval!!

    ResponderEliminar
  3. Lo tienes hecho, ...aguanta el tio del mazo que ya verás como pasa y en nada a lo tuyo.
    Endavant.

    ResponderEliminar
  4. Ja varem parlar ahir i ja saps tu el que toca...mes paciencia i mes paciencia, alegrat de que pots fer el que ja fas que pitjor seria descanso total...va no et desanimis tot i que coneixent'he i per la veu d'ahir se que ho estàs una mica.
    Lo del cortocircuito al cor, igual es que et vas equivocar a l'hora d'escollir el teu equip de futbol, et dones poques al.legries i el cor s'adorm, mira nosaltres, si guanyem estem euforics i juguem de PM i ara tambè tenim el cor excitat cagant-nos amb la mare que els va parir a tots!!!!
    Vinga nen ànims i si necesites sortir un dia a caminar en companyia, ja saps que odio caminar però farè l'esforç!!!però prohibit parlar d futbol...

    ResponderEliminar
  5. Gracias a todos por vuestro apoyo, con él los problemas se ven de diferente manera.

    Joan Josep: 6 meses más no se pasan volando, ¡qué va! Pero sí es cierto que al ser durante el verano, con muchas alternativas de por medio, resultará mucho más fácil sobrellevarlo. Lo del Circuit de Montmeló sigue en pie. Allí estaré para saludar a los amigos y animar a todo el mundo.

    Nano: gracias por tu apoyo, el tuyo es básico, la cosanguineidad es fundamental...

    Carlos: aguantando, en esas estamos...en la cuerda floja...al final me tendrás que enseñar a mantenerme en el slack...

    Karli: sempre m'havien dit que tenia molta paciència. Coneixedor del tema, et puc dir que la paciència és directament proporcional a l'ansietat que produeix, sense dubte, i ja en estic fart. I sort que soc periquito, que sentim amor pel nostre club, pel nostre escut i pels nostres jugadors, que des que vàren jugar contra el Villarreal sembla que hagin agafat la "fiebre amarilla", però, no poden més...han fet el que han pogut i s'han enfonsat.

    ResponderEliminar
  6. Recorda que també "se hace camino al andar". Sense voler estás fent una magnífica base per a poder estar millor quan toqui córrer.
    Paciència i ànims!

    ResponderEliminar
  7. Mucho animo maestro ya veras como dentro de nada estas corriendo,ademas te veo muy motivado con tus caminatas y con el kayak.
    e intentado ver que tipo de problema tienes y no lo he visto,se puede saber?un saludo.

    ResponderEliminar
  8. Cristóbal: Quanta raó tenia el poeta, és veritat. El meu pensament, a banda d'intentar no engreixar-me i mantenir una mica l'estat de forma, és trobarme el millor possible quan arribi el moment de començar a córrer. Nen, com portes el tema de la teva hipoteca? Ja l'has pagada amb tantes visites?

    David: me alegra saber que doy la impresión de estar motivado. Me esfuerzo por no desenchufarme de las actividades que más me gustan, pero dentro de las limitaciones a que me obliga el haber pasado por una pericarditis recidivante, que me mantuvo ingresado durante 5 veces en diferentes hospitales entre Agosto y Noviembre pasados, que me hizo tener el pericardio como la corteza de una sandía, que trastornó durante meses la vida de mi familia, que, afortunadamente, por una increíble casualidad no me tuvieron que extraer el pericardio, que, afortunadamente, no me produjo ninguna lesión en el miocardio,..., pero que nadie me asegura que aún no pueda volver a padecer otro episodio...de ahí tanta prudencia. Explico más cosas sobre ello en las entradas "Virus" y "Renacer" en este mismo blog. Gracias por tu apoyo. Gracias a todos.

    ResponderEliminar
  9. Molts ànims en aquests moments tant durs que deuen ser per tú!! Però bé, mica en mica s'omple la pica i la paciència és la mare de la ciència!! Dit en altres paraules, que et toca anar poquet a poquet i amb molta paciència. La resta tot arribarà!!

    ResponderEliminar
  10. Fran, et podria dir que 6 mesos passan volat, mentida. Et podria dir que caminant mates el cuquet de correr, mentida. Et podria moltes mentides, això sí totes serien per animar-te, he?. Però no et queda un altre, no és el moment de cagar-la, així que "ajo y auga" i a veure si això s'acava d'una vegada. Ja saps que estem per aquí per el que vulguis.
    Ah! un dia ens has de dir on podem llogar un cayak per anar a probar-los, a la meva dona li criden molt l'atneció.
    Per cert, pots fer algo de musculació?, de cara al final de la recuperació segur que t'aniria bé i no te massa exigencia, cordio-respiratoria. Nomes és una ieda.

    ResponderEliminar
  11. Jordi: gràcies pel teu suport. N'hi ha un munt d'expressions que s'hi poden aplicar en el meu cas, t'agraeixo els ànims. Ves-t'en afinant, que s'apropa l'UTMB...

    Ferran: aquestes són les mentides piadoses, que es diuen per animar i treure ferro, però el més important és comprovar que la gent m'anima a seguir endavant. Gràcies també pel teu ajut.
    A mi m'agrada molt una empresa d'activitats de kayak de mar de Cunit, RIUMAR, fan excursions per tota Catalunya i activitats per a principiants. També llogan tot tipus de material. Els hi pots trobar aquí al meu blog, a la secció ENLACES, busca un que es diu "Riumar, para dar una vuelta en kayak" allà trobaràs tota l'informació.
    Per últim, les indicacions mèdiques són clares: res d'esport, només caminar i alguna petita volta en kayak de manera recreativa.

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: