20 de enero de 2008

Perderse en el bosque

Hoy entré en el bosque que hay junto a mi casa, para pasear con mi perrita, oler los pinos, la humedad, y probar mi GPS Magellan, aparcado en un cajón de mi mesilla desde hace meses.

.



Mi concepto de disfrutar de la montaña y del bosque no incluye este tipo de dispositivos, que te ayudan a obtener datos rigurosos de distancias, desniveles, ritmos, etc, pero que te distraen la atención, y no te dejan disfrutar de la marcha o de la carrera llegado el caso.

Tantas instrucciones, tantas opciones, si un pi, si una ruta, si un recorrido, que si iniciar, que si guardar, que si convertir en ruta...aaah!.

Mientras tanto, dando la vuelta por detrás de Can Maioles mi perrita sigue el sendero tan campante, entre los pinos, con su astucia canina me lleva a lo que debe ser la Riera de Targa y me encuentro en lo hondo de una vaguada sombría. Miro mi GPS i la pantalla refleja mi cara atónita.




Mi perrita decide bajar por el lecho de la riera, entre altas paredes de piedra. Me hace pasar bajo un puente y se detiene al llegar a una zona con sol.
.

Me doy cuenta que hay una ermita oculta entre la vegetación abundante. ¡Qué extraño hallazgo!
.
Refleja una luz rara, pero encontramos la pista para llegar a un camino conocido que conduce a la antigua granja.

Oigo que bajan dos ciclistas detrás nuestro, uno de ellos es un conocido de las pistas de atletismo que venía a entrenar alguna vez con su bici. Me preguntan extrañados si sé dónde estamos, que nunca habían bajado por ese camino. Caras con ojos redondos, negación con la cabeza y subida de hombros. La montaña y el bosque siempre te reservan sorpresas.

Mi perrita tiene GDPS incorporado, global dog positioning system, y me ha sacado del interior del bosque, de una zona aún desconocida por mí.
.
La otra máquina, la Magellan, al menos, me ha dicho que he recorrido 2,8 kms con un desnivel de 200 m: pronto enseñaré a mi perrita a medir, me será más fácil que aprenderme el tocho de instrucciones.
.

9 comentarios:

  1. Quin misteri nen!semblaba el guió d'una pelicula de por,que si els ciclistes, que si tu, que si la perrita...quina sorpresa descobrir l'ermita tan a prop de casa teva i no tenies ni papa de que existia!!
    A veure quan es el dia que pots deixar el GPS a casa i fotret a correr com un poseit!!! dia que pasa...dia de menys que falta!! anims nanu que queda poc.

    ResponderEliminar
  2. Ja veus, tant a prop de casa meva i ni idea! Ara, aquesta baixada per la riera, amb els salts de pedra que hi han, això s'ha de fer corrent. Lo bo és que la llera és molt sorrenca, i pots anar fent salts molt bé, ja m'ho imagino...

    ResponderEliminar
  3. Ostiaaaaa!!!! Quin cague nanu, em pensava que dirias que un dels ciclistes et va treure una destral i.......!!!!! No vegis no, amb la peazo hermita, que guapa!!!! Aveure si quan estiguis a tope podem anar a còrrer per aquí amb en Karli que això es veu guapíssim!!!! Salut Fran!!!!

    ResponderEliminar
  4. Abraham, la veritat que és un indret maco, maco, per anar passejant i sobre tot corrent, ja que té molts desnivells. Quan em trobi bé quedarem un dia i vindreu. Val la pena.

    ResponderEliminar
  5. Bona aquesta Fran!! M'he rigut molt!! Has pensat en canviar-li el nom a la gosseta? Tenen una capacitat d'orientació molt bona i fan molta més companyia que un GPS (sobretot per les marxes o les curses). Pren nota, que potser si l'engresques encara t'acompanyarà...

    Jordi.

    P.D.: curiós lo de l'ermita!!

    ResponderEliminar
  6. Ei Jordi, ma filla li va posar "Chupa", perquè sempre està llepant, però es podria dir ben bé "Brújula".
    Recordo una Matagalls-Montserrat de fa tres anys amb un noi que portava un gos com a participant.
    Lo de l'ermita, mira que està a prop de casa meva, però mai no l'havia vist...Està en una riera molt fonda i fosca i mai se m'havia acudit de baixar per aquí.

    ResponderEliminar
  7. Ara que ho dius recordo haver vist algú fent alguna marxa amb un gos!!

    Jordi.

    ResponderEliminar
  8. mmmmm....no se per que sospito que aixo ho entrenarem junts aviat ;-))


    Per cert , de Dimart a Divendres estc de vacances; si vols anem a la montanya,,,sense GPS

    JM

    ResponderEliminar
  9. J M, fet, farem una marxeta i t'ensenyarè aquest troç de muntanya...sense GPS...Sospites molt bé...Ja veuràs com és un lloc ideal per entrenar, n'hi han uns salts increïbles per baixar amb les Trabuco.

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: