8 de enero de 2008

La luz al final del túnel

12 de Agosto de 2007
.
12 de Noviembre de 2007
.

12 de Enero de 2008




El rojo es el camino recorrido, el verde el que me queda todavía por recorrer.


Hoy he tenido consulta con mi cardiólogo, ojos claros, iguales a los de House, desde el principio su mirada me llenó de esperanza. Un mes. Me pide un mes más de paciencia. Llevo 5 de baja, uno más, y a volar...
Clínicamente curado, todas las pruebas satisfactorias, pero las recidivas en las pericarditis obligan a ser un poco mas prudentes de lo habitual, aún he de seguir tomando 3 anti-inflamatorios al día.
La secuencia de fotos es el resumen de mi vida durante estos 5 meses.
La gráfica muestra el camino que me queda por recorrer. Ya lo tengo, lo sé, y la felicidad me recorre el cuerpo.
Este domingo estaré animando a mis compañeros en la media maratón de Sitges, mi favorita, en la que en 2004 hice mi mejor marca: 1:35:15.

La luz, la del Mediterráneo, ilumina ya el final del túnel...

18 comentarios:

  1. Molt be Fran, això si que es una alegria de les grosses!! que poquet et queda per tornar a calçarte les Asics i començar a gastar la sola, ja tinc ganes de veure't entrenar quan la darrera llum del dia fa estona que ja ha marxat, quan tothom practicament ja està de l'entrenament del dia i tu amb aquella moral que nomes tens tu et disposes a fer el teu entreno encara que això signifiqui acabar-lo a les 23 hores com ja havia passat alguna vegada a les pistes!! que poquet que queda...
    Espero que tot segueixi així de be i de veritat et puguem tornar a veure fent el que tan t'agrada!!
    Anims campió!!

    ResponderEliminar
  2. A tope Fran. M'alegro moltissim, és una gran noticia. Ja queda menys per que poguem compartim algún entreno.
    Aixì que et quedaves entrenant fins las 23 hores? quina gran xifra eh? ;-)
    Espero que aquesta tarde tinguis una altre alegria.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Què poètic!! Oda a la sortida del túnel d'una lesió!! Ja et queda molt poc i el calvari va quedant enrere!! Ànims i a no desesperar que lo pitjor ja ha passat!!!

    I el diumenge a que se't faci la boca aigua mentre animes als companys pensant que un mes més i seràs tú qui els rebi d'altre gent!!!

    Jordi.

    ResponderEliminar
  4. Gracias por tu consejo,seguramente 15 años de paron me pasen factura,lo unico que esta garantizado es que lo intentare,el blog no es broma,pero vista la opinion de los expertos,es como si lo fuera.
    Ire con calma y quiza no me acerque a esas marcas,pero el tiempo y solo el,lo diran.
    Gracias y no te preocupes que ire con calma aunque no consiga lo que me propuse.

    ResponderEliminar
  5. Karli, de vegades aribaves també molt tard i m'acompanyaves una estona, quins temps...
    Ja queda poc per poder tornar a entrenar, poc importa si son les 11 de la nit o si fa fred i plou.
    Quin número més maco el 23, tens raó, Ferran, desprès del 7 és el que més m'agrada. Tamudo forever...
    Ai Jordi, i tant que s'em farà la boca aigua, estarè animant als meus com de vegades ho han fet ells amb mi, el bucle que es fa a Sitges als primers 8 kms em permetrà veurel's un parell de vegades i també a l'arribada. A vera si coincidim aviat en alguna i ens podem saludar.
    Maratonman, ánimos, lucha a tope, tu esfuerzo en las carreras y tu sacrificio en los entrenos te darán tus frutos y la satisfacción de conseguir los objetivos, pero insisto, ve poco a poco, amigo.

    ResponderEliminar
  6. Bueno Fran, como todo tiene su fin parece que el de tu lesión ya está muy cerquita, ahora prudencia y al lío otra vez!!
    ánimo!

    ResponderEliminar
  7. Robert, con el apoyo que me habeis ido dando entre todos me ha resultado mucho más fácil, nunca lo olvidaré. Gracias.

    ResponderEliminar
  8. Animo Fran, está claro que el 2008 será nuestro año, tú recuperado y "tragando" Km, y los "nuestros" Campeonando.!!que bonito!!!.
    Supporter.

    ResponderEliminar
  9. Ahí, ahí, Supporter, te echaba de menos. Esperemos que sea como dices y que este 2008 sea la pera, tengo hambre de km, y, ¡Força Màgic Espanyol!

    ResponderEliminar
  10. Bueno, bueno, qué estupenda noticia.....a esperar un poquito más y ya está....

    Aunque la felicidad completa nunca se consigue...se acabó la racha de tus queridos periquitos, tó no pué ser.

    Barça, Barça, Baaaaaaarça !!!
    (lo digo muy bajito eeeh)

    Un abrazo.
    Víctor.

    ResponderEliminar
  11. Ei, Víctor! Qué alegría tan grande verte por aquí, pues ya lo has visto, ya me queda muy poquito para superar mi enfermedad.
    Es verdad, se acabó nuestra racha, pero el Madrid os sigue sacando 7 puntos: al final de liga, las estadísticas dicen que os sacará 14.

    ResponderEliminar
  12. Hola,Fran.Me alegro mucho de verte y me sorprende gratamente tu superación.Que tu caida solo sea para tomar impulso.
    Muchos abrazos desde Madriz.
    Pakito.

    ResponderEliminar
  13. Ostras, Pakito, esto sí que es un sorpresón, pero que alegría me da saber que estás ahí después de tantos años sin tener contacto. Muchas gracias por tus buenos deseos. Recuerdos a la familia.

    ResponderEliminar
  14. Felicitats Fran i a seguir endavant!
    Aquesta mentalitat positiva que tens es contagia!
    La meva àvia era perica, a mi em tira més l'altra banda de la Diagonal, però tinc una estima entranyable a l'Espanyol de Sarria. Quan aneu a Cornellà, ja serà una altra cosa!
    Barça i Espanyol a la Champions!
    Gaudeix del kayak de mar!

    ResponderEliminar
  15. Cristòbal, moltes gràcies pels teus desitjos. Espero tornar a gaudir del kayak molt aviat.
    Estaria molt bé una champions amb tots dos equips catalans, però després de lo d'avui...1-2 davant del Beti...

    ResponderEliminar
  16. En mi próxima partida de Airsoft te dedicaré un asalto, de los rapiditos...Seguro me das suerte y lo conseguimos. Ya queda menos para tener mi nuevo juguete jas jas jas

    ResponderEliminar
  17. Nano!...Me vas a tener que enseñar a dar bolazos. Un amigo kayakista me ha recomendado una Glock 17 para defenderme de los plomazos que nos lanzan habitualmente los pescadores que se apostan en los espigones. Socorro!!!!!

    ResponderEliminar
  18. Nada nada, te agencio una Eagle Dessert (Magnum 50) que es la pera. Con eso no hay pescador que se te resista ja ja ja . En serio, ese animo tuyo es fundamental para seguir día a día . A veces te envidio por ese espíritu. Papa llama!!!

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: