18 de diciembre de 2007

Reintegrarse

Nunca estuve desintegrado, ni apartado de la sociedad, ni llegué a sentirme aislado, ni solo, pero el hecho de no poder realizar mis actividades cotidianas hace que tenga una percepción asocial de mi entorno: en el exterior todo sigue su evolución, aunque no lo vea, aunque no lo perciba.
Un paso adelante ha sido la toma de contacto con esa realidad transparente, viviendo dos acontecimientos intranscendentes capaces de devolverme a la realidad social.
Mi evolución reciente me ha permitido el reencuentro con mis queridos compañeros y compañeras del club de atletismo, un reencuentro originado por un acontecimiento social y en el que pude hablar y estrechar mis manos con todos los presentes, explicar mis perspectivas, conocer sus proyectos, sentir que el colectivo está activo, y me esperan, para afrontar junto a ellos nuevos retos, en cuanto sea posible.
Quiero agradecerles todos los ánimos recibidos y su reconocimiento, nominándome, en representación del club, como mejor deportista del año en la gala municipal del deporte. Había otros candidatos mejores que yo, y lo merecían más, pero agradezco el detalle. Vosotros sí sois los mejores. Gracias por reintegrarme.



Mi evolución reciente me ha permitido también el reencuentro, no tan íntimo, pero más multitudinario, con mi querido equipo de fútbol y sus miles de seguidores, otro paso que me conduce poco a poco a mi realidad social, volviendo a ver el estadio, las banderas y bufandas, escuchando los sonidos, gritos y cánticos, degustando el buen partido de fútbol ofrecido por mis valientes jugadores y abrazando a mis amigos y vecinos de asiento en la celebración de los goles.

Todo esto es reintegrarse. Ya no miro de reojo al mar, ni a la montaña, que me esperan. Los observo detenidamente y espero, impaciente, reintegrarme con ellos. Hoy, al abrir la puerta de un armario, he visto de reojo mis zapatillas de correr...



8 comentarios:

  1. Clar que si home, mica en mica anar recuperant el ritme d'una vida normal i a la que els metges et deixin tornar a calçarte la roba esportiva i a fotra canya!!!
    Felicitats per la nominació del spremis de Vilassar de Dalt, n'estaba al corrent doncs m'ho va dir en Pere, el que no em va dir es el dia que feia l'entrega i em va fotre molta ràbia veure les fotos al blog i que ningu em digues quin dia es feia, em sap greu sobretot per tu per que necessitabes veure a la gent que t'aprecia i com mes haguessim sigut mes feliç encara t'haguessis posat, et demano disculpes però la meva no presencia va ser per aquest motiu, de tota manera segueix sent com ets i algun any algun premi t'hauran de donar els del teu poble i allà estarè jo per veureu!!!
    El tema del teu hobbie futbolero val mes que no el toqui per que tot lo be que he quedat amb el tema anterior ho espatllaria amb aquest!!! ja saps el que penso... a vegades de conya però...
    Vinga nen a veure si vas renovant mes sobint el teu blog que està interesant.

    ResponderEliminar
  2. Guay Guay Guay.....molt guay l'escrit que has fet Fran, m'ha agradat molt, deixa veure l'oritzó que és tant important en moments concrets i concisios com els que ara passes i pel que veig dels que t'estàs recuperant tant i tant bé...m'alegro molt de veritat!!!! Endavant.... lo únic que, mira, no m'ha fet ni fred ni calor és el tema dels Pericos....je je je.....!!!!!Salutacions de part de Meritxell!!!!

    ResponderEliminar
  3. Fran vinga, perceverancia i ho aconseguiras, d'aquí poc estás corrent un altre cop. Hem deus un rodatge perico, ok?
    En aquets dos no els hi fagis ni cas, no han vist la llum i caminen per el costa fosc de futbol, ja,ja...
    Per cert si un día vas a Montjüic diguemo, podriem quedar per fer un cafetó avans d'entrar al cap.

    ResponderEliminar
  4. Karli no et preocupis pel tema dels premis, tu ja m'has donat tot el suport i l'empenta que necessito, gràcies. A vera si aviat em puc calçar les bambes i quedem per anar a córrer. Per cert, espero que et curis de la periquitis tan greu que pateixes des de fa tant de temps.
    Abrahham, em fa il.lusió que t'agradi el meu escrit, saps que passa? que tinc tantes ganes de sortir a córrer que veig signes per tot arreu, bambes, corredors, shorts, paravents... és com els que volen tenir una criatura i començan a veure nens, carrets, cadiretes i tot això...També espero que algun dia la Fe perica ed doni la calor que trobes a faltar... jejejeje.
    Ferran, oi que mai no tens fret amb el tema dels pericos? es que som els més trempats i aquets no poden anar més que per les fosques costes dels llacs suïssos, apartats de la llum blanc i blava del Mediterrani, com la que portem a la nostra bandera i la d'en Roger de Llúria. Y tant que estic en deute amb tu, ja farem algun entreno d'aquells periculés que dius, no t'imagines les ganes que tinc. L'altre dia li deia a en Karli que em dona tanta enveja quan us sentu parlar del fret que està fotent, wo! quina sensació tan bona la de sentir fred a les cames, jo sempre vaig amb pantaló curt a l'hivern, i la sensació de la pluja i el vent. Espero retrobar-me aviat amb tots.
    Una abraçada a tothom, inclòs als culers, nosaltres sí us estimem...

    ResponderEliminar
  5. Doncs quina manera mes maca que teniu d'estimar-nos dientnos fills de p... en cada partit encara que jugueu contra qualsevol equip!!
    Serem fundats per un de Suissa però aquest home lluitaba contra el franquisme, cosa que vosaltres amb el vostre nom ja no fa falta ni mirar la historia...he dit!!!
    Periko que vola...periko a la... jejeje

    ResponderEliminar
  6. Karli no t'enfadis. Jo accepto totes les conyes igual que jo les faig. Però, tu que em coneixes una mica, creus que puc tenir cualsevol tipus d'admiració per un paio que a part de dictador era un assesi?. Toto això no te res a veure amb el futbol. Va tormnem a la conya de bon rollo.
    Salut

    ResponderEliminar
  7. Karli, a mi mai no m'agrada parlar de política, ni ho faré, sobre tot en un entorn esportiu, perquè barrejar l'esport amb la política penso que no és bo, però per al.lusions, i respectant sensibilitats i la memòria del fundador del FC Barcelona, t'haig de dir i puntualitzar que, desgraciadament, el Sr. Johan Max Gamper no va poder lluitar contra el franquisme, ja que va morir al 1930. Els orígens de tots dos clubs va ser ben diferent: el FC Barcelona fundat per un grup de persones majoritàriament estrangeres i de religió protestant i l'Espanyol per un grup d'estudiants catalans de l'Universitat de Barcelona, tots dos en un entorn social i polític, recordem-ho, en el qual el nacionalisme encara no s'havía desenvolupat, per exemple, ERC no es va fundar fins el 1931, per la qual cosa el nom que té el meu estimat club no té res a veure amb cap significació política de cap tipus.
    Durant la dictadura franquista el FC Barcelona va guanyar 9 copes del Generalíssim, de les 24 que en té, si fas numeros veuràs que durant aquest periode és quan més copes va guanyar, i em sembla que no ha tornat cap si no els hi agradava. A més el règim va concedir la requalificació del Camp de les Corts per a la construcció del Camp Nou, autèntic punt de rellançament econòmic, social i esportiu del club, i a l'Espanyol no l'hi van voler fer. Això son dades objectives, pots trobar-les a qualsevol portal d'internet, com Wikipedia:

    http://es.wikipedia.org/wiki/Hans_Gamper

    http://es.wikipedia.org/wiki/Espanyol


    Ja veus que sí fa falta revisar l'història. Una abraçada, amic culer.

    ResponderEliminar
  8. Que consti que les meves respostes no son amb emprenyamenta, ja em coneixeu, ho faig me de conya que no pas per altre cosa, cada cual ha d'estar molt orgullós de l'equip que estima i defensar-lo sempre, però a nosaltres no ens fa falta insultar a l'altre equip de la ciutat,que no te camp per cert,jejejeje, nosaltres nomes ens animem a nosaltres i no insultem als rivals...
    volia dir que habia lluitat contra la dictadura de Primo de Rivera no del fill de puta dn Franco!!!!

    ResponderEliminar

Me gustaría saber cual es tu opinión, escríbela aquí debajo: